2025
Ciclope /Emilio Cerezo / Matthieu Pommier / Nean
Artista
Ciclope
Chascomús, Buenos Aires
El duo argentí format per Pilar i Julian transforma façanes urbanes en jardins colorits, posant el focus a la flora nativa i la intervenció artística de l’espai públic.
Combinen elements de la natura amb figures i patrons geomètrics i creen murals d’estil botànic i geomètric.
Per a les seves intervencions, realitzen una investigació sobre la flora local per deixar als seus murals imatges que siguin representatives del lloc on pinten.
Artista
Emilio Cerezo
Múrcia, Espanya
Emilio Cerezo junta a la seva obra el llenguatge de la pintura i el del tatuatge.
En la seva obra pictòrica, l’ús de la taca i el color té un gran protagonisme, donant prioritat a la gestualitat de la pinzellada, amb un aspecte borrós i trencat. Per al tatuatge, en canvi, opta per una estètica més refinada, amb l’ús exclusiu del negre, buscant una síntesi formal i un resultat de línies netes que permeti la màxima durabilitat possible en la pell. El punt en comú de totes dues línies de treball és l’interès en l’abstracció i el moviment intern de les figures, així com la desconstrucció dels objectes, sigui a través de la taca o per l’ús de trames.
Artista
Matthieu Pommier
Nantes, França
Matthieu Pommier és un pintor figuratiu i colorista. El món que representen les seves obres és al mateix oníric i quotidià, “fictici i real”.
L’arquitectura i els objectes manufacturats ocupen un lloc central a la seva feina, ja que encarnen les nostres activitats i aspiracions.
A l’obra de Matth Velvet, tot és una presència fugaç, despreocupada i efímera en espais sintètics impregnats d’artificialitat.
Les seves obres sempre tenen una dimensió narrativa que convida l’espectador a interpretar.
Artista
Nean
Brussel·les, Bèlgica
Nean és conegut especialment pel seu extraordinari joc de llums, amb un estil que gravita entre allò experimental i el fotorealisme.
Els moments que vivim, les persones que coneixem, els llocs per on passem, imprimeixen els nostres records. Però aquest passat que passa, nostàlgic o fàctic, pateix els dolors de la memòria: es deteriora, es difumina, es fon o s’evapora. Les obres més personals de Nean aborden aquesta problemàtica del temps.
